Felicitat irracional: Som campions!

dijous, 17 d’abril del 2008

Amb la Lliga lliga tan penosa que ens està donant el València, que per a molts la temporada ha estat com un llarg via crucis amb Koeman com a anticrist... i, ara, CAMPIONS!, i contrapronòstic (com diu Pere Fuset a la seua entrada, fins i tot "JuanCar" volia que guanyés el "Geta"). Estic molt content. Jugarem la Uefa i la Supercopa, i hem abastat un títol, que ja tocava.

Ara cal guanyar en Lliga i assegurar la permanència.

Només un apunt polític que em va aigualir la festa: quan només Canal 9 donava imatges de la celebració valencianista (la retransmissió i la cobertura de Telecinco, de pena!), l'aprofitament electoral dels senyors i senyores del PP... "Tallem un moment que tenim un protagonista en el set d'entrevistes del Calderón (...) : Camps, Rus..." i així successivament... I hui en les Corts, amb bufandes i discursos... lamentable polititzar-ho tot.

El món del futbol l’hem de situar en l’apartat de la irracionalitat. En el terreny dels sentiments, on res és demostrable, on no existix la lògica. Tothom té unes motivacions que fan que se senta identificat amb un club determinat, però ningú té arguments prou sòlids per raonar eixe fet. Els sentiments no es demostren, es viuen. Formen part de l’irracional. Però anit, jo i els meus germans ens vam deixar la gola, vam botar, vam ser feliços, irracionalment, però molt feliços.

La foto és de la Plaça Major de Torrent, dels craks de La Opinión