Mònica aigualeix la festa

dimarts, 22 d’abril de 2008

El Ple Monogràfic sobre l'aigua en les Corts (impost pel PP amb la finalitat de respondre després de l'aprovació de la connexió hídrica per a dur 40 hectòmetres de sobrants de l'Ebre a Barcelona), no ha resultat com tots esperaven, és a dir, com a nou acte de propaganda del govern Camps usant l'aigua com a arma electoralista, on els populars han trobat una autèntica mina. Tranquils, que en Canal Nou sí que semblarà això, un crit desesperat realitzat pel poble valencià a través dels seus defensors (PP) enfront dels de l'oposició (enemics de València que mos neguen l'aigua i segurament catalanistes). El titular ja el tenien fet des de fa dies, "El ple de Les Corts Valencianes va aprovar dimarts, amb els únics vots a favor del PP i el rebuig del PSPV i Compromís, una resolució presentada pels populars per la qual la Cambra manifesta la seua "solidaritat amb les necessitats d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona i amb el seu dret al transvasament d'aigua de l'Ebre", així com donar suport al president de la Generalitat, Francisco Camps, en la seua "constant exigència" al Govern estatal perquè aplique el "mateix criteri" que a Catalunya per a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria.
Però, lluny de les càmeres del Canal Nou, hem vist un debat brillant.

El PSPV ha estat en el paper esperat pel PP, és a dir, demanant a crits que arribe la tardor amb una refundació ideològica i un nou lideratge que els faça eixir del pou en què es troben a València, fins al punt de ser vistos com a "enemics" d'esta terra. Els socialistes han demanat que pare l'obstruccionisme al Programa Agua, han parlat de dessalinitzadores com a solució, a més de defendre la política hídrica del govern Zapatero.

Amb els números en la mà, en quatre anys de sequera i amb un clar boicot a la seua faena per part dels dirigents autonòmics, han portat aigua i han impedit restriccions; però en el terreny polític, no han sabut imposar el seu discurs, han incorregut en contradiccions, canvis de posicionament i dubtes. Des de les butaques populars ho han tingut fàcil demanant el mateix tracte que es dóna a Catalunya, evidenciant els canvis de criteris, ridiculitzant com tracten de no usar el terme "transvasament" en el cas de Barcelona...

La campanada, des del meu punt de vista, ha vingut per part de l'ecosocialista Mònica Oltra. El Consell de Camps ha fet d'una tesi, la de que no té sentit tirar al mar l'aigua dolça de l'Ebre per a haver de tornar-la a arreplegar salada amb la finalitat de dessalar-la, un autèntic ariet, un eslògan fàcilment comprensible per la majoria social. Des d'ací ja hem assenyalat com de demagògic és dir que no es pot tolerar que un riu aboque aigua al mar.
Oltra, ha deixat en evidència la política de l'aigua en la Comunitat. I precisament perquè ha parlat de l'aigua que reciclem per llançar a la mar. Es realitza un important esforç en arreplegar 1,93 hectòmetres d'aigües residuals al dia, 705,97 a l'any, dels quals 693,27 (1,89/dia) són tractats; no obstant això, la quasi totalitat, 534,68 hectòmetres (1,46/dia), s'aboca al mar sense donar-li cap ús, enfront de només 158,59 (0,43/dia) que són reutilitzats.
Segons les dades de l'INE i de l'IVE corresponents a 2005, la valenciana és l'autonomia que més aigua perd, fonamentalment pel mal estat de les canonades de la xarxa. Ni més ni menys que el 31,99%, quasi un terç, del total d'aigua controlada i distribuïda per a proveïment (393 hectòmetres) s'escapa per les conduccions. 125,7 hm anuals.
Aquesta xifra, unida als 534,68 d'aigua residual tractada que no es reutilitza i que, com va recalcar Oltra, podria usar-se per a "regar jardins i zones verdes o per neteja de carrers", suma 660,38 hm.
O, el que és el mateix, pràcticament dues vegades el transvasament anual de l'Ebre que incloïa el PHN del PP (350 hm).
La síndica de Compromís va destacar que, fins i tot amb un plantejament prudent, el de calcular que podria aprofitar-se un terç de l'aigua tractada que no s'empra o es perd, s'obtindrien a l'any 220 hm, 40 més dels 180 hm de l'Ebre als quals al·ludeix el PP en una proposta. I això, amb la cinquena part del pressupost del transvasament i "en molt menys temps".

La portaveu ha ressaltat que, en 4 anys i amb un terç del cost del Transvasament de l'Ebre, es podria tindre una quantitat similar a la demanda. El Segon Pla de Sanejament de la Generalitat Valenciana 2002-2008 no ha estat desenvolupat com s'havia anunciat: amb el ritme actual inversor, sis vegades inferior al previst, farien falta 281 anys per acabar el Pla en la seua totalitat. "Clar com l'aigua, senyor conseller, vostès estan tirant dos transvasaments de l'Ebre a l'any per les canonades i per l'aigua reutilitzable abocada a la mar, mentre gasten en campanyes propagandístiques".

Oltra va presentar una iniciativa que intenta fer-li els deures al Consell, en elaborar un decret llei amb 36 mesures per a "l'augment de l'aigua disponible". Oltra va insistir que, en xifres absolutes, la valenciana és la segona on més es perd en la xarxa, només superada per Andalusia (182 hm). En canvi, Murcia és la segona que menys deixa escapar (el 14%) i Catalunya, la vuitena (20,43%).

Entre les propostes de la coalició figura la creació d'un Banc Valencià de l'Aigua i reclamar al Govern estatal una aportació "urgent" d'aigua al territori valencià per garantir el proveïment a la població, si es donen les circumstàncies actuals de necessitats hídriques de l'àrea metropolitana de Barcelona, des del "diàleg i el treball compartit" entre la Generalitat valenciana i el Govern estatal (el tema del Banc de l'Aigua i els Transvasaments d'urgència han provocat el vot en contra de Glòria Marcos.
Entre altres mesures, està la sol·licitud de sistemes estalviadors d'aigua per a concedir llicències d'obra, mesures per a controlar els camps de golf, restriccions en el buidatge de piscines; instal·lació de dispositius en les fonts de les ciutats; un "telèfon de l'aigua" al que podran dirigir-se particulars i institucions per a consultar dubtes o denunciar infraccions; una modificació del cànon que penalitze consums excessius; o la creació d'un Fòrum de l'Aigua. Compromís reclama la recuperació de cabals naturals per al Xúquer i l'Albufera que ara s'utilitzen a la Manxa Oriental; un total de 24 mesures d'estalvi d'aigua i l'elaboració d'un informe científic-tècnic sobre la demanda, el consum i les existències hídriques valencianes.
La coalició també demana realitzar plans de recuperació integral del Xúquer, el Segura, el Túria i el Vinalopó; propiciar una participació activa dels ciutadans i dels col·lectius ecologistes en l'elaboració de plans de gestió de les conques i doblar la inversió en la modernització del regadiu valencià.
Mònica Oltra va instar al PP a deixar d'usar el tema per a traure "rèdit electoral" però també va dir que l'Executiu central "no pot convertir la política hídrica en un pagament a comunitats autònomes més afins".
Va explicar que contraposar transvasament a dessalinitzadores és "una dicotonomia irreal" perquè hi ha mesures "molt més barates i molt més eficients". Va assenyalar que un decret per a l'augment d'aigua disponible ja ha estat promulgat per altres comunitats, i va apuntar que la proposta del seu grup cerca aportar solucions "enfront de l'absència total de política hídrica per part del Govern de la Generalitat", el discurs del qual "parla més d'enfrontaments entre comunitats autònomes" i de transvasaments que "únicament beneficien al promotor que els ha de construir".



El debat en les Corts ací.
En premsa:




1 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, a Camps, sols li es rentable politicament, i para tenir més vots, dels valençians, fer sempre la mateixa cançoneta, del transbasament del Ebre, no pensa en el cap, ni tan siquiera en el cor, sols en els vots, i per aixó, no es para, a pensar que en Canaries,les desaladores, han segut la soluçió, ja fa molts anys.