Una combinació d'ignorància, indiferència i por

dilluns, 21 d’abril de 2008

L’alcalde d’Alacant, Luís Diaz Alperi, del PP, va condicionar la retirada al dictador Francisco Franco del títol de “Hijo predilecto” (1940), i de la “Medalla de oro de la Ciutad de Alicante” (1966), a què s’aconseguisca reunir a favor d’eixa proposta les signatures de més de 25.000 veïns empadronats a Alacant.
L’alcalde va llançar el repte abans de què el seu grup votara, el passat 22 de febrer de 2008, en contra d’una moció de la portaveu municipal del PSPV-PSOE Etelvina Andreu, perquè l’Ajuntament aplique la Llei de la Memòria Històrica i anul·le eixes distincions concedides durant la dictadura franquista.

Com si calguera alguna justificació per fer complir la Llei. Segons Alperi, “la propuesta socialista no tiene nada que ver con lo que piensan los alicantinos, que no están preocupados por este asunto”
De moment, són més de sis mil alacantins els qui han firmat al web Los 25.000 alicantinos.
Serà possible que a Alacant no hi haja 25.000?

I és que, a banda dels nostàlgics del Franquisme, i dels que "vivien millor" amb el Tio Paco, encara hi ha un grup nombrós en què descansen les "mentides" difoses i acceptades sobre Franco que, el prestigiós historiador hispanista Paul Preston tracta de desmuntar al seu nou llibre El gran manipulador. La mentira cotidiana de Franco. A l'obra es nega que fóra el general més jove d'Europa des de Napoleó, així com la seua suposada neutralitat en la II Guerra Mundial. Algunes d'aquestes falsedats, segons Preston, s'han mantingut fins a hui aprofitant el context internacional derivat de la Guerra Freda i l'anticomunisme de les potències occidentals.
"Amb almenys 130.000 morts per la repressió, Franco té millor imatge que Pinochet, que va assassinar a 3.000.
Moltes de les creences populars pel que fa a Franco són falses: no va ser el general més jove d'Europa des de Napoleó, ni el valent artífex de la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial, ni l'arquitecte del creixement econòmic espanyol dels anys 60", assegura Preston.
L'historiador atribueix aqueix sentir col·lectiu benèvol cap a Franco a "una combinació d'ignorància, indiferència i la determinació de no tornar a patir una dictadura".

Mediocre i de poca cultura
A pesar que intel·lectualment Franco era una persona de poca cultura i un "mediocre", va ser capaç de posseir el poder, segons Preston, "a través del terror imposat després de la Guerra Civil ; per la seua capacitat per a manipular i torejar als seus col·laboradors i la seua habilitat per a saber el preu del seu silenci; i per la sort d'un context internacional en el qual britànics i nord-americans difonien amb ple coneixement les mentides del règim". Preston assenyala que algunes de les mentides de Franco són infantils. Un exemple clar d'aquesta connivència passiva són les declaracions del primer ministre britànic Winston Churchill en 1944, en les quals donava les gràcies a Franco per haver estat neutral durant la II Guerra Mundial, "a pesar de no haver-lo estat".
Preston qualifica algunes de les mentides de Franc "d'infantils".

En premsa: