el Xúquer-Túria

Hui en l'Hort de Trénor, Cantautors a Torrent'09

2009-07-14T01:20:00.000-07:00

+Info: http://safranar.cat/cantautorsatorrent/
Cantautors a Torrent, amb Les Maedéus (Pica'm)
El Col·lectiu Safranar s’ha posat mans en farina per pal·liar l’absència de música en valencià al programa oficial de les festes de Torrent. El fet que l’ajuntament rebutjara en primera instància de col·laborar amb l’ organització del festival Cantautors a Torrent no ha estat un impediment. Tanmateix, els organitzadors agraeixen el fet que el consistori, finalment, haja rectificat i hi haja arribat a un acord per establir una ajuda econòmica.
Així doncs, la tercera edició ja està enllestida i té data, lloc i participants. Aquesta vegada Cantautors a Torrent pega un gir més festiu per portar la presentació de l’esperat primer lliurament de Les Mãedéus, Mohâtros les valencianes. L’aparició tindrà lloc el 14 de juliol a les 22:30 hores als jardins de l’Hort de Trénor de Torrent i farà un repàs a les cançons més festejades, com la versió de l’emblemàtic tema de l’alemany de Xàtiva que enguany celebra els cinquanta anys de carrera musical, Im Wind, o la Pãella Valenciana tal com la va veure Bob Dylan, així com la invitació perquè Llegiu el Tirant lo Blanc.
Per a l’ocasió hi haurà una llarga llista de col·laboradors que posaran el seu gra d’arena perquè l’espectacle siga tot un èxit. Hi podem trobar representants dels pioners de la nova cançó i de la recuperació musical valenciana com Joan Monleon, Lluís “el Sifoner”, Enric Banyuls d’Al Tall o Manolo Lledó compartint escenari amb els abanderats de les noves tendències com Orxata Sound System o Rapsodes.
Dins d’aquest agermanament d’artistes de diversos gèneres podem trobar-nos amb el metal de Voltor acompanyant el cant d’estil tradicional de Pep Gimeno “Botifarra” i la seua rondalla. O els cantautors Pau Alabajos, Sergi Contrí, Doctor Dropo i Pequeño Mulo que també s’afegiran a la festa. Finalment, però no menys important com els noms en donen fe, podrem trobar-nos amb Ix, Lilit i Dionís, Paco Lluís de Bajoqueta Rock o Pony Ranch.

Pots creure que som líders i ens governen els millors

2009-05-12T00:53:00.000-07:00

Segur que la culpa és de Zapatero...
- L'atur valencià registra la segona major pujada d'Espanya al créixer en 9.015 persones
- La Comunitat lidera l'augment de baixes d'autònoms
- L'atur juvenil valencià supera el 37,3% i quasi duplica la taxa espanyola
- La Comunitat Valenciana també lidera l'atur en el sector serveis
- La Comunitat encapçala la quantitat de ERO autoritzats en 2008 amb 1.286 tramitacions
- La Comunitat Valenciana ha estat l'autonomia que ha registrat el menor creixement del PIB en 2008
- Els interessos del deute del Consell costen a cada valencià 104 euros, un 66% més que amb Zaplana
- El PIB per càpita a la Comunitat descendeix quasi quatre punts en dotze anys
- La C. Valenciana és la quarta amb menys inversió per part del seu govern autonòmic

València Líder!

Resposta a la crisi: més manipulació

2009-02-11T02:49:00.000-08:00

Notícies Nou web:
- Plana Comunitat Valenciana: Cap referència a l'escàndol Orange Market
- Plana Nacional: setena notícia del dia:

GARZÓN ALÇA PARCIALMENT EL SECRET DEL SUMARI DEL CAS 'GÜRTEL' ( vore vídeo)

"Després de les filtracions en el conegut com cas ''Gürtel'', el jutge Baltasar Garzón ha alçat parcialment el secret del sumari. Hi ha 37 imputats per blanqueig de capitals, frau fiscal i tràfic d'influències, entre els quals hi ha el responsable de l'empresa Orange Market. La investigació ha causat la dimissió de l'alcalde de Boadilla del Monte i del responsable del mercat Puerta de Toledo de Madrid. A instàncies del PP, el jutge investigarà les filtracions de la causa. Per a analitzar la situació, hui es reunirà a Madrid el comité executiu dels populars."

Realment vergonyós el tractament de la notícia, que a més no va eixir en els titulars i es va emetre perduda en l'edició de nit, després d'haver passat a notícies internacionals. Esta és la tele pública que paguem tots?? Quina vergonya!! "el conegut Cas Güertel"??? o Pressumpta trama de corrupció del PP? "L'empresa Orange Market"? o l'empresa que treballa amb els actes de la Generalitat i del Pp valencià? De quin partit és l'alcalde de Boadilla?? A instàncies del Pp, el jutge investigarà les filtracions Ahhhh! que la notícia són les infiltracions!!!! Clar....
Des d'ací he de promoure un BOICOT A CANAL NOU (exceptuaré el Picú :D). Una miqueta de vergonya, per favor... amb la crisi econòmica que tenim i crisi del model especulatiu de la Generalitat Valenciana del PP, ara es destapa més corrupció en el Pp valencià, i la resposta no pot ser una manipulació de tan baixa qualitat.

Orange Market i les Institucions Valencianes (EL PAÍS)

- Fitur. Ha organitzat el pavelló valencià en la fira de turisme de Madrid els últims cinc anys per quantitats entorn del milió d'euros. També en altres certàmens.
- Vaersa. Campanya de publicitat en 2004 per 130.00 euros.
- Volvo Ocean Race. Organitza actes per a l'eixida de la volta al món de vela per valor de 445.00o euros.
- Castelló Cultural. La Conselleria de Cultura li va adjudicar en 2007 un contracte per 100.000 euros per al desè aniversari.
- Open de Tennis. Va muntar una carpa de la Generalitat en el Club de Tennis València.
- Fira València. L'empresa ha estat contractada en diverses ocasions per al que la institució firal qualifica com "suport extern".
- FEMP. Va organitzar en 2003 l'última assemblea convocada per Rita Barberá.
- Visita del Papa. El capitost de la trama assegura en els enregistraments que Álvaro Pérez va viatjar a Roma per a preparar-la.

Garzón investiga los vínculos de la red con un 'pelotazo' en Castellón
L'oposició carrega contra el Consell per l'afer Cürtel
Garzón imputa a Ulibarri, empresario al que el Consell dio 13 TDT
Detenido en Valencia el presidente de la firma que organizaba actos para el Consell y el PP
Camps se presenta como víctima, pero la trama no existe para Canal 9
UGT denuncia al Síndic la «ocultación» en Canal 9 de las detenciones de los afectados en la trama
Los mil tentáculos de Álvaro Pérez
Una investigación académica revela el sesgo informativo de Canal 9 hacia el PP
Todas las noticias se orientan a favor de las posiciones del Consell
El sesgo informativo de Canal Nou
Canal 9: Telecamps, la tele deficitària i bananera a major glòria del sàtrapa local

EpC

2008-12-01T10:10:00.000-08:00

Feia dies que no podia navegar per la blogosfera com Déu mana, i tampoc no tinc temps per estendre'm ara... però, amb l'èxit de la manifestació del passat cap de setmana, no puc estar-me de plagiar el blog d'En Sergi Domènech. Servisca el sainet com a homenatge a ma mare, que de tant en tant participa en alguns. La meua opinió ja vaig expressar-la en: Citizenship Education and Human Rights

Cantautors a Torrent 08

2008-07-17T07:11:00.000-07:00

CANTAUTORS A TORRENT 08
Diumenge 20 de juliol a les 22:30h Hort de Trénor, Torrent
MIQUEL GIL
FELIU VENTURA
MERITXELL GENÉ
El festival Cantautors a Torrent presenta enguany un cartell més ambiciós per encarar la segona edició amb la voluntat de consolidar-se com una referència en l'àmbit de la cançó d'autor. Destaca el veterà Miquel Gil, músic d'arrel i raça bregat en mil batalles des que començara amb Al Tall fins a consolidar una fecunda carrera en solitari, de què n'és un bon exponent el darrer treball, Eixos. També llueix la realitat que és ja Feliu Ventura. Finalment, trobem Meritxell Gené, qui acaba d'editar el primer disc, Inesperadament. Així doncs, la proposta ofereix prou garanties per gaudir d'una vetlada musical de qualitat en un entorn com l'Hort de Trénor.

Conferència zero

2008-06-16T14:47:00.000-07:00

Sóc dels que sempre ha pensat que per fer de la política una eina útil que afavorisca la transformació s'ha d'aconseguir la influència en la presa de decisions polítiques i la implementació de mesures concretes impulsades des dels òrgans de decisió, cosa que no pot fer-se en la extraparlamentarietat.
Només mitjançant l'exercici del poder polític es pot contribuir al canvi en el marc dels nostres plantejaments ideològics, i les regles del joc són molt dures, i crec que obliguen en molts casos a sacrificis, però sobretot a adaptacions per buscar mínims realitzables i no màxims utòpics.
En aquest context, a la Comunitat Valenciana, l'espai polític amb capacitat d'influència és molt limitat i ve marcat pel bipartidisme, sent més bé monopartidsme, en el sentit que només el PP és vist com a opció real de govern des del punt de vista dels ciutadans que voten (que són els únics que computen per al sistema, al capdavall). Només si el PSOE (PSPV) es posa les piles, i només si hi ha un tercer espai que impedisca majories absolutes, dir adéu PP seria possible (un adéu necessari per qüestions de regeneració democràtica que només es troba en l'alternança sobretot). I el tercer espai no és regalat, s'ha de treballar, i, veient exemples del que passa a la resta de l'estat, el tercer espai és regionalista/nacionalista, o no n'hi ha. És a dir, que tenim el PP i el PSOE, o tenim eixos dos i una opció liderada pels del terreny, generalment.
Els aspirants a fer política de govern en València (la que de deveres transforma i influïx) tenen, des del meu punt de vista, un error comú: no saber adaptar-se al sistema i no fer una diagnosi de la realitat social on esperen influir.
En este context, m'agradaria parlar de la Conferència Nacional del Bloc celebrada el passat dissabte. Clar està que, des de l'oficialisme, la Conferència només es pot qualificar d'èxit. Per vore això reflectit, podem llegir els blogs de Morera, Chesa o Fuset.
Des de fora del Bloc (no sóc militant i sols votant esporàdic quan he volgut castigar al PSPV), tinc una opinió més semblant a la que Amadeu de l'Horta exposa a la bitàcola No cap en cap cap, tot i que, per començar, jo crec que l'acte ha tingut una repercussió mediàtica que va del no res al gens ni miqueta.
Efectivament, com diu Amadeu, res de nou. La diagnosi sembla clara: front al monopartidisme existent, la possibilitat per influir i fer política real passa per guanyar el denominat "tercer espai", unir el valencianisme (o sumar valencianistes) i ser l'alternativa al centredreta i el centreesquerra.
Però, en comptes de parlar sobre la societat a què s'oferta el Bloc, dels seus problemes, i sobre com crèixer en ella, del que s'ha parlat fonamentalment és de l'estructura del partit (temes organitzatius interns) i de fum (missatges gens profunds sobre "sumar, arrelar i crèixer").

El Bloc vol ser a nivell Comunitat Valenciana marginal? Vol ser un partit minoritari que practica coalicions desesperades en l'últim moment per no ser extraparlamentari? Vol el Bloc ser un partit d'elits intel·lectuals fora del sistema parlamentari? Es vol ser una marca municipalista resultat de bons treballs de líders i equips locals, però sense cap pes en altres àmbits? Si el que es vol és això, endavant, van pel bon camí.
Però si el que es vol és que a la Comunitat hi haja un partit nacionalista fort, o almenys que puga fer política real (decidir un govern i desenvolupar acció de govern transformadora), la recepta ha de ser una altra. Es tracta d'adaptar-se a la societat, assumir ser l'opció transversal del valencianisme. No es poden regalar a la dreta espanyolista els símbols nacionals identificats com a tals per la majoria dels ciutadans del País. S'ha de continuar amb la política de baix cap a dalt, però a dalt s'ha de tindre líders carismàtics i idees simples i clares que puguen ser identificades clarament pel futur votant.
O es fiquen seriosos ja, o al 2011 arribarà la tragèdia.

Confiança cega en la rajola

2008-05-15T16:06:00.000-07:00

Els il·lustrats, a principis del XIX, creien en la capacitat il·limitada de perfecció de l'home i de la humanitat, perquè la ciència i la tècnica asseguraven el progrés material.
Ara, els primers anys del segle XXI semblen consolidar en el nostre Antic Regne una nova doctrina, el popularisme, basada en la confiança cega en l'atovó.
"La Generalitat impulsarà la creació de 80.000 VPO entre 2008 i 2011, el triple del fet entre 2003 i 2007"
La perversió del sistema farà que la VPO siga quasi tan cara com la de renda lliure, però, que a més, els alcaldes i alcaldesses traguen pit com que fan política social. Quina vergonya! Ja fa temps, quan administrava la pàgina millorTorrent vaig demanar una avaluació seriosa del problema. Fa falta una borsa de persones que necessiten una vivenda i ajudes per accedir-hi, a les quals se'ls ha de facilitar l'accès a un habitatge digne. Cal parlar del gran número de vivendes buides per frenar el canvi climàtic i la devastació del territori que provoca la construcció indiscriminada. Com va dir Solbes, jo també estic contra el manteniment artifical de la bombolla immobiliària.
Ajudar els especuladors, ofegar als jòvens
El ple del Consell aprovarà un decret que encarix el preu de l'habitatge de protecció oficial fins a "quasi igualar-lo amb el de la renda lliure", a més d'augmentar el valor del preu del sòl per a VPO fins al 25% (quan ara representa el 15% del preu total) i reduix les ajudes que podran obtenir els usuaris , segons van denunciar els sindicats COPV i UGT-PV.
La Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge reincidix a traure avant un decret fet a la mesura dels promotors que tant diners han guanyat en els últims anys i que tan poc han reinvertit. Uns preus abusius i súper unflats que han endeutats milers de famílies i han portat molts jòvens a l'asfíxia.
VPO més cares i amb menys ajudes
Amb el nou decret, tots perdrem menys els promotors i els constructors. Els nous preus de la VPO són un escàndol. Si com diuen els experts, el cost real de construir una VPO és de 800 euros el metre quadrat... fins als 1.600 que es cobraran en algunes zones hi ha un munt d'euros que paga el comprador i que van a enriquir als propietaris del sòl o a les empreses immobiliàries del sector.

Un habitatge de règim especial -per a famílies que no guanyen més de 13.000 euros a l'any- de València ciutat passarà de valdre 1.485 a 1.705 euros el metre quadrat (219 euros més). Un habitatge de règim general s'encarirà dels 1.600 euros actuals a 1.819 (121 euros per metre quadrat més). En el cas de les VPO de preu concertat augmentarà 409 euros per metre quadrat de cop en incrementar, segons l'esborrany de decret del Consell, des dels 1.910 als 2.319 euros per metre quadrat. Alguns augments seran de tal calibre que el preu de la VPO es "s'acosta al d'un habitatge de preu lliure" segons van advertir sindicats. Haurà casos, van admetre ambdues, com el d'Ontinyent on la renda lliure era molt barata (836 euros el metre quadrat) però amb l'increment previst per al Consell per a la VPO (el preu més barat serà de 1.164 euros el metre quadrat) l'habitatge protegit podria, fins i tot, resultar més car.

Sobre la reducció d'ajudes, els sindicats van explicar que les subvencions seran "lineals depenent dels ingressos i del municipi on està situat l'habitatge" pel que haurà límits d'entre 10.000 i 1.500 euros.

Fonts de la Conselleria d'Habitatge, van recordar que el decret només persegueix incentivar als promotors i potenciar la construcció de VPO en les localitats on menys interès suscitava el seu baix preu.
La Generalitat impulsarà la creació de 80.000 nous habitatges protegits a la Comunitat Valenciana entre 2008 i 2011 a partir del desenvolupament de diverses iniciatives legislatives dirigides a afavorir aquest tipus d'actuacions per part dels promotors i els ajuntaments.

El conseller de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, José Ramón García Antón, sí, el dels 43 morts sense cap responsable quan estava en Infraestructures i Transports ha recordat que en els últims quatre anys s'han construït entre 27.000 i 30.000 habitatges protegits. Ara que, els que han especulat amb preus unflats, veuen que guanyaran menys, l'Administració ix en el seu auxili perquè la bombolla immobiliària es mantinga sense esclatar.
El govern valencià afavorirà que els ajuntaments que venen sòl per a la construcció d'habitatges protegits tinguen majors ingressos, amb un encariment d'aquest sòl de l'entorn del 20 per cent, el que al seu torn provocarà que aquestes actuacions siguen més "atractives" per a les Administracions locals.

Interessa a algú?

2008-05-08T06:06:00.000-07:00

Com diu Galduf al seu blog, on fa una enumeració encertadíssima d'assumptes indignants que porta l'actualitat valenciana, llegir la premsa diària està esdevenint un martiri diari. De vegades em plantege si és que som autènticament 4 gats els qui llegim i ens assebentem de les coses en la realitat que ens envolta amb consciència crítica, i som aquells mateixos quatre gats els que ens dediquem a fer blogs i aventures cibernètiques allunyades de la societat. Perquè la societat vota en massa conservador, i té el clar missatge del PP molt interioritzat.

El tema del Cabanyal sempre m'ha sobtat. Fa un dies llegíem a tots els mitjans que Rita Barberà envià una protesta a TVE pel reportatge sobre el Cabanyal. Sembla que el valencians de capital apludixen i compartixen la gestió de Barberà en el barri i els seus plans. I els mitjans de comunicació locals li fan el joc; com ha destacat Tur a la seua pàgina, en l'article "Cabanyal. Ferida oberta", al voltant del reportatge que va emetre TVE2 sobre la situació del poblat marítim.
Recomane amb totes les forces el seu visionat. El vídeo està disponible en descàrrega directa en este enllaç.

Però sembla que passem de tot. De les úniques coses que ens ofenen en política té la culpa el Sr. Zapatero. La gestió del PP valencià en el tema de la Llei de Dependència mereix un zero absolut, un suspens sense excuses, però no interessa ningú. Només a una minoria sembla importar-li. Iniciativa del Poble Valencià ha posat en marxa una arreplegada de firmes contra el boicot de la Generalitat Valenciana a la Llei. La Síndica de Greuges denuncia que deu persones, que havien recorregut a la seua institució per la demora en l'aplicació de l'esmentada llei, han mort sense haver arribat a cobrar les ajudes.

La Generalitat situa a les Universitats valencianes prop de la fallida. Els rectors anuncien que les universitats suspendran pagaments en breu. És degut als quasi mil milions d'euros que els deu el Consell. Qui utilitza la Universitat? A qui li interessa?

Patrimoni cultural... Qui parla en o s'interessa pel valencià? Vore a Hèctor Faubel, Núria Roca i Andreu Palop demanar que s'estudie en valencià ens ompli d'orgull, però la realitat del valencià és agonitzant. Més si uns 70.000 alumnes de primària de la Comunitat no poden continuar els estudis en valencià quan arriben a secundària per la mala planificació del govern valencià, com afirma Escola Valenciana, que ha presentat la campanya 'Matricula en futur, matricula en valencià'

La Justícia tampoc no ens preocupa. La Generalitat té les transferències en esta matèria, cosa que la gran majoria desconeix. Som líders. L'autonomia amb més causes pendent per habitant. Vora 40.000 en total, i només ens supera en número total Catalunya. Justícia exprés com amb el Cas Fabra, l'home a qui sempre li toca la loteria no té tanta sort amb els jutges. El cas acumula ja més de 20.000 folis de proves documentals, testificals i pericials. A data de hui, no hi ha cap jutge disposat a prendre les regnes de la investigació. Des que Lourdes Noverques va deixar el cas el passat mes de desembre, el concurs per a proveir d'un nou titular al Jutjat d'Instrucció Número 1 de Nules seguix desert.

Per no tocar el tema d'economia i pressupostos públics. Això no interessa a ningú. No importa què va costar la visita del PP, ni que es falsegen els números de l'Encontre Mundial de les Famílies. Els sobrecostos de les Ciutat de les Ciències? Què vol dir sobrecost? El culpable és Zapatero? L'avaria de l'escenari va costar mig milió d'euros al Palau de les Arts a València. El cost per les inundacions que va patir l'Hemisfèric va arribar als 308.543 euros, i els del Palau de les Arts de València encara no sabem què van costar.

Parlem del que sí interessa a tots. Hui plou, però esta aigua no val. Volem aigua d'on? De l'Ebre, sí senyor. El PP exigix el transvasament de l'Ebre en una cimera d'alcaldes populars a Oriola, localitat que rega els seus jardins amb aigua potable. Els parcs i jardins de tot el terme municipal d’aquest municipi de la Vega Baixa es reguen amb aigua potable procedent de la xarxa destinada al consum humà, malgrat la situació de sequera que pateix. També al Sud, a Villena, venen l'aigua sobrant perquè l'embotelle Font Vella.
Hem de perdre l'esperança? Diuen que és l'últim que es perd, però, no estem en les últimes?

Citizenship Education and Human Rights

2008-04-29T10:00:00.000-07:00

Ara que estan tan de moda, usaré un contrafactual per mostrar el desgavell que envolta
l'assignatura d'Educació per la Ciutadania. Imaginem que al Govern d'Espanya, manen els populars, i han decidit fer una reforma educativa: la Religió Catòlica serà obligatòria i avaluable. Els socialistes fa anys que governen la Generalitat Valenciana, i la Comunitat ha esdevingut un claríssim feu electoral del PSOE (sí ja sé que demane un esforç extra d'imaginació). La Generalitat evita posar en marxa la nova assignatura esgotant els terminis, confiant que guanyaran les Generals a Madrid i la Religió Obligatòria mai arribarà a les aules de la Comunitat. Però no, Rajoy guanya i revalida el càrrec de President del Govern.
El Tribunal Constitucional continua sense pronunciar-se contra l'assignatura, que és clarament anticonstitucional, ja que atempta contra la llibertat de religió i contra l'aconfessionalitat d'Espanya. Una crisi de nomenaments té l'alt Tribunal paralitzat. La Religió Obligatòria ha de començar al curs següent.
La Generalitat, que ha esdevingut en els últims temps autèntic contrapoder al Govern Central, i mitjà d'oposició activa al PP de Madrid, decidix boicotejar l'assignatura planificada pel govern central... La Religió Obligatòria es donarà en anglès, i podrà aprovar-se fent uns treballets trimestrals supervisats pels pares dels alumnes. A més, es podrà objectar a la matèria, tot i ser obligatòria, i amb el risc de no obtindre el certificat d'ESO. No només imarteixen l'assignatura els mestres de religió, també els professors de Geografia i Història.
El currículum es veu modificat, fent ús de les competències educatives de la Generalitat. El govern socialista elimina temes com "La unió de dos homosexuals no es pot anomenar matrimoni", "La Teoria Creacionista és l'única científicament demostrada" o "Abortar i assassinar són sempre sinònims", mentre que apareixen nous com "Cal respectar altres religions"o "Jesús ens ensenya a amar i respectar totes les persones.
El govern de Madrid i la Conferència Episcopal han anunciat manifestacions, boicots i recursos per impedir el frau de llei de la Generalitat socialista.

Espere que s'entenga la duresa del contrafactual. Això sí, el que tracte d'explicar hiperbòlicament és com des d'un govern autonòmic es pot boicotejar una llei estatal per fer un ús partidista.

Només queden uns mesos per implantar a la Comunitat Valenciana la nova assignatura d'Educació per a la ciutadania i drets humans. Els alumnes de segon de Secundària (ESO) són els qui rebran aquest ensenyament obligatori durant una hora setmanal en el curs 2008-09 (al curs següent seran els de cinquè de Primària).
La Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, amb el conseller i poeta Alejandro Font de Mora al capdavant, podia haver permès que Ciutadania es donara ja en els instituts valencians en el present curs, però va optat pel calendari més allunyat en el temps, desitjant que una victòria de Rajoy a les Generals permetera l'abolició de l'assignatura.
Font de Mora, va anunciar fa unes jornades una sèrie de mesures: la impartició en anglès de la matèria i dues vies per a aprovar-la, la modalitat lectiva (tal com preveu el Ministeri), o bé, com ha resolt el Consell, en la modalitat de treball trimestral, en ambdós casos en anglès. En esta nova via serà prou amb realitzar uns treballs trimestrals sobre un tema a elecció del pare de l'alumne sense necessitat d'assistir a classe i sense professor que la impartisca.
Uns mesos abans havia anunciat que els escolars contraris a l'assignatura comptarien amb una alternativa, mesura que no s'ha pogut portar endavant perquè la LOE no ho contempla, pel que s'estaria incomplint la llei.
A més, hi haurà un registre d'objectors a aquests continguts, amb què, els qui opten per aquesta possibilitat tindran incomplet el currículum i no podran obtenir el graduat en ESO. Aquesta decisió està alineada amb la Conferència Episcopal. El mateix Cardenal Arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, ha parlat d'un Estat que pretén substituir la responsabilitat de les famílies com a educador de les consciències.
El decret de Conselleria sobre la matèria arreplega els continguts de la mateixa amb el seu propi filtre. Posats a buscar el possible adoctrinament que denuncien els populars, seria més fàcil de trobar en el programa valencià per a l'assignatura que en l'estructura atorgada pel Ministeri.
La discrepància major està en el concepte de relacions personals i en el de la família. El Reial decret ministerial estructura Educació per a la Ciutadania en tretze objectius, nou criteris d'avaluació i cinc blocs de continguts: els comuns, relacions interpersonals i participació, deures i drets dels ciutadans, societats democràtiques del segle XXI i ciutadans en un món global. El decret de la Conselleria respecta l'estructura però varia algunes referències temàtiques i afig altres.
El Reial Decret, dins de les RELACIONS INTERPERSONALS, contempla les relacions humanes, la família en el marc de la Constitució, el desenvolupament d'actituds no violentes en la convivència diària, la valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis socials racistes, xenòfobs, antisemites i sexistes, entre altres ítems. En cap paràgraf assenyala textualment paraules com homosexualitat, lesbianes, parelles del mateix sexe..., igualment respectables i legals.
La conselleria suprimix tota referència al desplegament d'actituds no violentes així com a la divisió social i sexual del treball i a la crítica dels prejudicis sexuals. No apareixen els mots xenòfob, semita ni homòfob.
En els aspectes relacionats amb els DRETS I DEURES, el text del Govern central es refereix a la Declaració dels Drets Humans, els pactes internacionals, la conquesta dels drets de les dones i, també, la diversitat i el respecte a la valoració crítica de les opcions personals dels ciutadans. La conselleria reconverteix i resumeix aquestes frases en igualtat de drets i pluralisme, les llibertats individuals i les opcions personals.
L'apartat SOCIETATS DEMOCRÀTIQUES DEL S.XXI se centra en el Estat de Dret, el model polític espanyol, la Constitució, la diversitat social i cultural, la convivència de cultura distintes en la societat plural, rebuig a les discriminacions; els impostos i les contribucions, el consum racional, els desastres naturals, els hàbits socials, la circulació vial i la responsabilitat.
El document en vigor en el sistema educatiu valencià suprimix tota referència a la diversitat social i cultural així com a les discriminacions. A més, intercanvia els continguts d'aquest bloc amb els del cinc: Ciutadania per a un món global. Així, el reial decret destaca el paper de les Forces Armades d'Espanya connectades amb les missions internacionals de pau i organismes internacionals al mateix temps que cita les desigualtats de riquesa en el món i a la feminització de la pobresa i la falta d'accés a l'educació com font de desigualtats.
La Generalitat opta per incloure les societats democràtiques i la seguretat nacional així com les funcions de l'Exèrcit i de les forces d'ordre públic. El Govern valencià també ha suprimit del temari qüestions com "la política com servei a la ciutadania: la responsabilitat pública", així com suprimix els continguts sobre la pobresa i inclou un apartat que denomina els conflictes en el món. Per conflictes entén: terrorisme, estats fallits, fanatisme religiosos i nacionalisme excloent.

Educació per a la Ciutadania s'ensenya en la majoria de països de la Unió Europea. La naturalesa de la matèria i la seua durada varien, tot i que quasi tots dediquen més d'un curs a la matèria.
En la majoria, l'assignatura es diu Educació Cívica. En Suècia és obligatòria en tots els cursos de l'ensenyament bàsic, 10 anys, encara que és una excepció. El normal és que la durada siga d'entre tres i cinc anys. En Espanya, per exemple, s'estudiarà en tres cursos: 5é de Primària, 2n i 4t d'ESO. Dels països del nostre entorn, a Portugal s'imparteix cinc anys, a França tres, a Itàlia cinc i en el Regne Unit cinc. En aquest últim, la matèria és obligatòria només a Anglaterra, igual que a Bèlgica només existeix en la regió de parla germana.
La generalització de l'assignatura en tota la UE respon a l'impuls de l'ensenyament dels valors democràtics que ha realitzat en els últims anys la Comissió Europea. En un document de la Unió, titulat L'Educació per a la ciutadania en el context escolar europeu, el comissari d'Educació, explica que «el desenvolupament de la ciutadania europea és una de les principals prioritats d'acció de la UE». La Unió inclou en Educació per a la ciutadania, l'aprenentatge dels drets i deures dels ciutadans, el respecte pels valors democràtics i pels drets humans, i la importància de la solidaritat, tolerància i participació en una societat democràtica, està considerada com un instrument perquè xiquets i joves es convertisquen en ciutadans responsables i actius.
La Comissió Europea ha protegit la creació d'assignatures de ciutadania que tracten de transmetre als alumnes una sèrie de valors que afavorisquen la convivència amb els altres.

Segons els criteris de la UE, l'assignatura ha de formar a l'estudiant en tres àmbits: la cultura política, el pensament crític i la participació activa. 23 països seguixen les recomanacions amb particularitats: a Alemanya i el Regne Unit es posa una èmfasi especial en l'ecologia; a República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Romania, el patriotisme figura com un valor que els ciutadans han d'adoptar; Xipre incidix en la idea de pertinença a Europa; Finlàndia es marca com objectiu fonamental desenvolupar éssers equilibrats amb un ego sa.
En aquest panorama, Espanya ha estat un dels últims membres de la UE en crear l'assignatura, una circumstància que ha aprofitat el Govern per a defensar la seua implantació.

Per llegir en premsa:

- El Consell elimina referencias a sexualidad, afecto u homosexualidad e incorpora el estudio de los nacionalismos excluyentes al temario de Ciudadanía (Las Provincias)
- Una materia en inglés para alumnos con suspenso en idiomas
Frenazo a la Educación para la Ciudadanía (Levante-EMV)
- Educación para la Ciudadanía se dará en inglés y con una alternativa para objetores
(Información)- 22 de los 27 países de la UE tienen Educación para la Ciudadanía. Siguiendo las recomendaciones de la Comisión Europea, la mayoría imparte una asignatura específica al menos durante un curso escolar (El Mundo)
- La Comunidad Valenciana impondrá un libro de EpC que no contempla la diversidad familiar (Dm)

Mònica aigualeix la festa

2008-04-22T15:02:00.000-07:00

El Ple Monogràfic sobre l'aigua en les Corts (impost pel PP amb la finalitat de respondre després de l'aprovació de la connexió hídrica per a dur 40 hectòmetres de sobrants de l'Ebre a Barcelona), no ha resultat com tots esperaven, és a dir, com a nou acte de propaganda del govern Camps usant l'aigua com a arma electoralista, on els populars han trobat una autèntica mina. Tranquils, que en Canal Nou sí que semblarà això, un crit desesperat realitzat pel poble valencià a través dels seus defensors (PP) enfront dels de l'oposició (enemics de València que mos neguen l'aigua i segurament catalanistes). El titular ja el tenien fet des de fa dies, "El ple de Les Corts Valencianes va aprovar dimarts, amb els únics vots a favor del PP i el rebuig del PSPV i Compromís, una resolució presentada pels populars per la qual la Cambra manifesta la seua "solidaritat amb les necessitats d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona i amb el seu dret al transvasament d'aigua de l'Ebre", així com donar suport al president de la Generalitat, Francisco Camps, en la seua "constant exigència" al Govern estatal perquè aplique el "mateix criteri" que a Catalunya per a la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria.
Però, lluny de les càmeres del Canal Nou, hem vist un debat brillant.

El PSPV ha estat en el paper esperat pel PP, és a dir, demanant a crits que arribe la tardor amb una refundació ideològica i un nou lideratge que els faça eixir del pou en què es troben a València, fins al punt de ser vistos com a "enemics" d'esta terra. Els socialistes han demanat que pare l'obstruccionisme al Programa Agua, han parlat de dessalinitzadores com a solució, a més de defendre la política hídrica del govern Zapatero.

Amb els números en la mà, en quatre anys de sequera i amb un clar boicot a la seua faena per part dels dirigents autonòmics, han portat aigua i han impedit restriccions; però en el terreny polític, no han sabut imposar el seu discurs, han incorregut en contradiccions, canvis de posicionament i dubtes. Des de les butaques populars ho han tingut fàcil demanant el mateix tracte que es dóna a Catalunya, evidenciant els canvis de criteris, ridiculitzant com tracten de no usar el terme "transvasament" en el cas de Barcelona...

La campanada, des del meu punt de vista, ha vingut per part de l'ecosocialista Mònica Oltra. El Consell de Camps ha fet d'una tesi, la de que no té sentit tirar al mar l'aigua dolça de l'Ebre per a haver de tornar-la a arreplegar salada amb la finalitat de dessalar-la, un autèntic ariet, un eslògan fàcilment comprensible per la majoria social. Des d'ací ja hem assenyalat com de demagògic és dir que no es pot tolerar que un riu aboque aigua al mar.
Oltra, ha deixat en evidència la política de l'aigua en la Comunitat. I precisament perquè ha parlat de l'aigua que reciclem per llançar a la mar. Es realitza un important esforç en arreplegar 1,93 hectòmetres d'aigües residuals al dia, 705,97 a l'any, dels quals 693,27 (1,89/dia) són tractats; no obstant això, la quasi totalitat, 534,68 hectòmetres (1,46/dia), s'aboca al mar sense donar-li cap ús, enfront de només 158,59 (0,43/dia) que són reutilitzats.
Segons les dades de l'INE i de l'IVE corresponents a 2005, la valenciana és l'autonomia que més aigua perd, fonamentalment pel mal estat de les canonades de la xarxa. Ni més ni menys que el 31,99%, quasi un terç, del total d'aigua controlada i distribuïda per a proveïment (393 hectòmetres) s'escapa per les conduccions. 125,7 hm anuals.
Aquesta xifra, unida als 534,68 d'aigua residual tractada que no es reutilitza i que, com va recalcar Oltra, podria usar-se per a "regar jardins i zones verdes o per neteja de carrers", suma 660,38 hm.
O, el que és el mateix, pràcticament dues vegades el transvasament anual de l'Ebre que incloïa el PHN del PP (350 hm).
La síndica de Compromís va destacar que, fins i tot amb un plantejament prudent, el de calcular que podria aprofitar-se un terç de l'aigua tractada que no s'empra o es perd, s'obtindrien a l'any 220 hm, 40 més dels 180 hm de l'Ebre als quals al·ludeix el PP en una proposta. I això, amb la cinquena part del pressupost del transvasament i "en molt menys temps".

La portaveu ha ressaltat que, en 4 anys i amb un terç del cost del Transvasament de l'Ebre, es podria tindre una quantitat similar a la demanda. El Segon Pla de Sanejament de la Generalitat Valenciana 2002-2008 no ha estat desenvolupat com s'havia anunciat: amb el ritme actual inversor, sis vegades inferior al previst, farien falta 281 anys per acabar el Pla en la seua totalitat. "Clar com l'aigua, senyor conseller, vostès estan tirant dos transvasaments de l'Ebre a l'any per les canonades i per l'aigua reutilitzable abocada a la mar, mentre gasten en campanyes propagandístiques".

Oltra va presentar una iniciativa que intenta fer-li els deures al Consell, en elaborar un decret llei amb 36 mesures per a "l'augment de l'aigua disponible". Oltra va insistir que, en xifres absolutes, la valenciana és la segona on més es perd en la xarxa, només superada per Andalusia (182 hm). En canvi, Murcia és la segona que menys deixa escapar (el 14%) i Catalunya, la vuitena (20,43%).

Entre les propostes de la coalició figura la creació d'un Banc Valencià de l'Aigua i reclamar al Govern estatal una aportació "urgent" d'aigua al territori valencià per garantir el proveïment a la població, si es donen les circumstàncies actuals de necessitats hídriques de l'àrea metropolitana de Barcelona, des del "diàleg i el treball compartit" entre la Generalitat valenciana i el Govern estatal (el tema del Banc de l'Aigua i els Transvasaments d'urgència han provocat el vot en contra de Glòria Marcos.
Entre altres mesures, està la sol·licitud de sistemes estalviadors d'aigua per a concedir llicències d'obra, mesures per a controlar els camps de golf, restriccions en el buidatge de piscines; instal·lació de dispositius en les fonts de les ciutats; un "telèfon de l'aigua" al que podran dirigir-se particulars i institucions per a consultar dubtes o denunciar infraccions; una modificació del cànon que penalitze consums excessius; o la creació d'un Fòrum de l'Aigua. Compromís reclama la recuperació de cabals naturals per al Xúquer i l'Albufera que ara s'utilitzen a la Manxa Oriental; un total de 24 mesures d'estalvi d'aigua i l'elaboració d'un informe científic-tècnic sobre la demanda, el consum i les existències hídriques valencianes.
La coalició també demana realitzar plans de recuperació integral del Xúquer, el Segura, el Túria i el Vinalopó; propiciar una participació activa dels ciutadans i dels col·lectius ecologistes en l'elaboració de plans de gestió de les conques i doblar la inversió en la modernització del regadiu valencià.
Mònica Oltra va instar al PP a deixar d'usar el tema per a traure "rèdit electoral" però també va dir que l'Executiu central "no pot convertir la política hídrica en un pagament a comunitats autònomes més afins".
Va explicar que contraposar transvasament a dessalinitzadores és "una dicotonomia irreal" perquè hi ha mesures "molt més barates i molt més eficients". Va assenyalar que un decret per a l'augment d'aigua disponible ja ha estat promulgat per altres comunitats, i va apuntar que la proposta del seu grup cerca aportar solucions "enfront de l'absència total de política hídrica per part del Govern de la Generalitat", el discurs del qual "parla més d'enfrontaments entre comunitats autònomes" i de transvasaments que "únicament beneficien al promotor que els ha de construir".

El debat en les Corts ací.

En premsa:

- Compromís propone 36 medidas para obtener 44 hm3 más de agua que con el trasvase

- Les Corts apoyan el "derecho al trasvase" de Barcelona

On va a parar l'aigua d'un riu crescut per les pluges?

2008-04-21T16:11:00.000-07:00

La de l'Ebre... va a parar al mar, esdevenint aigua salada, negant l'aigua dolça a la nostra Comunitat, i condemnant els valencians a la sequera:

L'aigua d'altres rius que patixen crescudes, s'aprofita sempre en la nostra Comunitat. La Comunitat on cap riu aboca aigua al mar:

Clar com l'aigua.

Una combinació d'ignorància, indiferència i por

2008-04-21T15:38:00.000-07:00

L’alcalde d’Alacant, Luís Diaz Alperi, del PP, va condicionar la retirada al dictador Francisco Franco del títol de “Hijo predilecto” (1940), i de la “Medalla de oro de la Ciutad de Alicante” (1966), a què s’aconseguisca reunir a favor d’eixa proposta les signatures de més de 25.000 veïns empadronats a Alacant.
L’alcalde va llançar el repte abans de què el seu grup votara, el passat 22 de febrer de 2008, en contra d’una moció de la portaveu municipal del PSPV-PSOE Etelvina Andreu, perquè l’Ajuntament aplique la Llei de la Memòria Històrica i anul·le eixes distincions concedides durant la dictadura franquista.

Com si calguera alguna justificació per fer complir la Llei. Segons Alperi, “la propuesta socialista no tiene nada que ver con lo que piensan los alicantinos, que no están preocupados por este asunto”
De moment, són més de sis mil alacantins els qui han firmat al web Los 25.000 alicantinos.
Serà possible que a Alacant no hi haja 25.000?

I és que, a banda dels nostàlgics del Franquisme, i dels que "vivien millor" amb el Tio Paco, encara hi ha un grup nombrós en què descansen les "mentides" difoses i acceptades sobre Franco que, el prestigiós historiador hispanista Paul Preston tracta de desmuntar al seu nou llibre El gran manipulador. La mentira cotidiana de Franco. A l'obra es nega que fóra el general més jove d'Europa des de Napoleó, així com la seua suposada neutralitat en la II Guerra Mundial. Algunes d'aquestes falsedats, segons Preston, s'han mantingut fins a hui aprofitant el context internacional derivat de la Guerra Freda i l'anticomunisme de les potències occidentals.
"Amb almenys 130.000 morts per la repressió, Franco té millor imatge que Pinochet, que va assassinar a 3.000.
Moltes de les creences populars pel que fa a Franco són falses: no va ser el general més jove d'Europa des de Napoleó, ni el valent artífex de la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial, ni l'arquitecte del creixement econòmic espanyol dels anys 60", assegura Preston.
L'historiador atribueix aqueix sentir col·lectiu benèvol cap a Franco a "una combinació d'ignorància, indiferència i la determinació de no tornar a patir una dictadura".

Mediocre i de poca cultura
A pesar que intel·lectualment Franco era una persona de poca cultura i un "mediocre", va ser capaç de posseir el poder, segons Preston, "a través del terror imposat després de la Guerra Civil ; per la seua capacitat per a manipular i torejar als seus col·laboradors i la seua habilitat per a saber el preu del seu silenci; i per la sort d'un context internacional en el qual britànics i nord-americans difonien amb ple coneixement les mentides del règim". Preston assenyala que algunes de les mentides de Franco són infantils. Un exemple clar d'aquesta connivència passiva són les declaracions del primer ministre britànic Winston Churchill en 1944, en les quals donava les gràcies a Franco per haver estat neutral durant la II Guerra Mundial, "a pesar de no haver-lo estat".
Preston qualifica algunes de les mentides de Franc "d'infantils".

En premsa:

- Preston desmonta las "mentiras" difundidas y aceptadas sobre Franco

- "Franco era como el mago de Oz: frágil, pequeño e inseguro"

Clar com l'aigua

2008-04-21T02:17:00.000-07:00

La manipulació i la demagògia poden aplicar-se a gust del consumidor:

Per llegir:
- Los pantanos de Castellón vacían el exceso de agua
- Cuatro años de sequía, ningún corte al consumo
- Agua y Progreso se gastó más de 100.000 euros en ayudar a entidades afines al PP
- El Consell aprueba una subvención de un millón de euros para Agua y Progreso
- Agua y Progreso desvió fondos a la federación vecinal afín al PP
- La Fundación Agua y Progreso recibe una ayuda de 1,3 millones
- "Agua y Progreso" sirve para que cobren nómina altos cargos del PP
- El gerente de la Fundación Agua y Progreso también es militante del PP
- Agua, progreso y también opacidad

Felicitat irracional: Som campions!

2008-04-17T02:58:00.000-07:00

Amb la Lliga lliga tan penosa que ens està donant el València, que per a molts la temporada ha estat com un llarg via crucis amb Koeman com a anticrist... i, ara, CAMPIONS!, i contrapronòstic (com diu Pere Fuset a la seua entrada, fins i tot "JuanCar" volia que guanyés el "Geta"). Estic molt content. Jugarem la Uefa i la Supercopa, i hem abastat un títol, que ja tocava.

Ara cal guanyar en Lliga i assegurar la permanència.

Només un apunt polític que em va aigualir la festa: quan només Canal 9 donava imatges de la celebració valencianista (la retransmissió i la cobertura de Telecinco, de pena!), l'aprofitament electoral dels senyors i senyores del PP... "Tallem un moment que tenim un protagonista en el set d'entrevistes del Calderón (...) : Camps, Rus..." i així successivament... I hui en les Corts, amb bufandes i discursos... lamentable polititzar-ho tot.

El món del futbol l’hem de situar en l’apartat de la irracionalitat. En el terreny dels sentiments, on res és demostrable, on no existix la lògica. Tothom té unes motivacions que fan que se senta identificat amb un club determinat, però ningú té arguments prou sòlids per raonar eixe fet. Els sentiments no es demostren, es viuen. Formen part de l’irracional. Però anit, jo i els meus germans ens vam deixar la gola, vam botar, vam ser feliços, irracionalment, però molt feliços.

La foto és de la Plaça Major de Torrent, dels craks de La Opinión

Mola mogolló

2008-04-15T15:06:00.000-07:00

Una del Wyoming

Aigua: les humiliacions pactades que sí toleren els populars valencians

2008-04-15T04:01:00.000-07:00

Els regadius abusius de La Manxa Oriental, després de ser il·legalment tolerats durant anys, van ser legitimats pel pacte de l'Aigua de 1997 entre Bono i Zaplana. Esta és la causa principal dels problemes a la conca del Xúquer, i no les accions que puga escometre el govern Zapatero. Recordem que fa pocs dies el riu valencià més important baixava completament sec.

La guerra de l'aigua s'ha vist cruament reoberta per part del president valencià Francesc Camps, amb motiu de la "humiliació" que suposa per al poble valencià el vist-i-plau de Zapatero al transvasament Ebre-Ter des de Xerta cap a Barcelona.

En qualsevol cas, les magnituds del derogat transvasament de l'Ebre i la transferència d'excedents a Barcelona que ara es proposa no tenen res a vore. El primer havia de transportar 1.050 hectòmetres cúbics sobre un traçat de 845 quilòmetres, amb un cost de 4.207 milions d'euros i nou anys d'obres. El segon, les obres del qual duraran mesos, és de 62 quilòmetres. El cost està per fixar i durà 40 hectòmetres cúbics.

Per això no importa. Els defensors de la pàtria ja anuncien manisfestacions per fer front a esta humiliació. No som conscients com estem de manipulats. Els polítics saben molt bé que l'aigua és un dels instruments més rendables en la política moderna. .
El Pp tenia clar que interessava més guanyar vots a Múrcia i València que a l'Aragó (Catalunya sempre ha estat territori vedat per ells), així que l'aposta era clara. La "guerra" de l'aigua hauria de ser contra els catalans.
En política, això de triar enemics és molt important. Catalunya és un enemic en l'imaginari col·lectiu valencià. "Mos volen furtar la llengua, la història, el Regne, la paella" és una frase amb molt de sentit per a molts. Si al còctel hi col·loquem "Mos neguen l'aigua", l'explosió es traduïx en convertir la Comunitat Valenciana en bastió del PP.

Castella-la Manxa és una comunitat amiga. L'inhàbil Lerma havia mantés una "guerra" de l'aigua amb un company de partit, José Bono, espanyol de bé i del seu mateix partit, en comptes de fer la "guerra" als catalans, insolidaris antiespanyols. Mantenia postures de força enfront d'una comunitat veïna amiga. Gràcies que Zaplana va desbloquejar la situació al 1997 amb un pacte amb Bono, a més es va desbloquejar el tram final de l'A-3. València no perdia res perquè el PP faria un transvasament de l'Ebre.
Però els vuit anys de govern del PP van passar i només es va arribar a posar primeres pedres simbòliques en la campanya electoral de 2004. Com amb el tema de l'AVE, el PP va fixar altres prioritats, encara que intenten vendre tot el fum que poden.

I els socialistes valencians? Han mantingut una postura variable, a contracorrent, que han pagat durament a les urnes. Ahir Lerma afirmava que el Govern "aplica ja a València la mateixa fórmula d'abastiment que a Barcelona"
Lerma es referia a que el Govern d'Espanya "va actuar de la mateixa manera a la Comunitat Valenciana comprant als regants de Castella-la Manxa aigua del Xúquer, que passa a través del canal Xúquer-Túria, per a abastir la ciutat de València" fa dos anys. "Afortunadament esta infraestructura ja està construïda i no com la canonada de Barcelona".
Molt poca pòlvora en una guerra tan croenta. Molta poca didàctica i explicació. Val que Canal 9 és trinxera enemiga, i allà parlen de la traïció al poble valencià que suposa el minitransvasament sempre que poden, però hi ha més mitjans i no pot donar-se sempre la sensació de no saber per on es va. El PP articula eslògans clars i rotunds quje apleguen a tots, mentre que la resta de partits valencians han de construir complexes explicacions per fixar la seua postura.

El PSOE de Torrent ho té molt difícil, però no impossible

2008-04-14T14:52:00.000-07:00

Sense que ningú se n'adonara, la xiqueta anava fent-se cada vegada més i més gran...

Vist a: Pàgina26.com (BonDiaTorrent)

Som (i serem) els millors entre els millors

2008-04-14T14:15:00.000-07:00

Vist a: Desè informe setmanal sobre els informatius de Canal 9 i de Ràdio Nou
Font: INFORMES DEL COMITÉ PROFESSIONAL D'INFORMATIUS

Maneres de respondre a la sequera

2008-04-13T16:11:00.000-07:00

València:

Catalunya:

València:

Catalunya:

Múrcia:

Parlaré del tema amb més temps, servisca este post com a introducció.

Pagar doble per deixar el cotxe al carrer

2008-04-08T04:38:00.000-07:00

Fa un temps que parlava amb uns amics catalans que havien visitat València. Estaven encantats amb la visita turística, però em vaig sorprendre com destacaven, sobtats, la quantitat de gorretes que havien vist, i com s'havien vist obligats a pagar un doble tribut per aparcar en zona blava, ja que molts gorretes treballen en este tipus de zones.
El fenomen dels gorretes representa en molts casos un abús. No conec ningú que n'estiga a favor. En la gran majoria de casos no són útils per trobar un aparcament, no vigilen el cotxe i fins i tot indiquen malament la maniobra! L'únic que fan és recpatar i aprofitar-se.
Sense entrar en la pobre gent immigrant que veuen una font d'ingressos, trobem també "gorretes" espavilats que exploten la por a trobar desperfectes als cotxes que hem aparcat si no donem la propina.
Cada vegada es donen més tensions entre aquests "professionals", ja que es veu que el negoci en algunes àrees és fins i tot lucratiu. "Gorretes" veterans s'enfronten a estrangers nouvinguts, i tots entre ells per agafar la millor zona (han arribat a les ganivetades fins i tot).
Jo, potser des de la ignorància em pregunte, és que no podem fer res? Amb "lo bonica que està València gràcies a Rita", és que ningú no es preocupa de la imatge que donem de cara als visitants forans?
En Premsa: Els gorretes a Campanar