+Info: http://safranar.cat/cantautorsatorrent/
Cantautors a Torrent, amb Les Maedéus (Pica'm)
El Col·lectiu Safranar s’ha posat mans en farina per pal·liar l’absència de música en valencià al
Així doncs, la tercera edició ja està enllestida i té data, lloc i participants. Aquesta vegada Cantautors a Torrent pega un gir més festiu per portar la presentació de l’esperat primer lliurament de Les Mãedéus, Mohâtros les valencianes. L’aparició tindrà lloc el 14 de juliol a les 22:30 hores als jardins de l’Hort de Trénor de Torrent i farà un repàs a les cançons més festejades, com la versió de l’emblemàtic tema de l’alemany de Xàtiva que enguany celebra els cinquanta anys de carrera musical, Im Wind, o la Pãella Valenciana tal com la va veure Bob Dylan, així com la invitació perquè Llegiu el Tirant lo Blanc.
Per a l’ocasió hi haurà una llarga llista de col·laboradors que posaran el seu gra d’arena perquè l’espectacle siga tot un èxit. Hi podem trobar representants dels pioners de la nova cançó i de la recuperació musical valenciana com Joan Monleon, Lluís “el Sifoner”, Enric Banyuls d’Al Tall o Manolo Lledó compartint escenari amb els abanderats de les noves tendències com Orxata Sound System o Rapsodes.
Dins d’aquest agermanament d’artistes de diversos gèneres podem trobar-nos amb el metal de Voltor acompanyant el cant d’estil tradicional de Pep Gimeno “Botifarra” i la seua rondalla. O els cantautors Pau Alabajos, Sergi Contrí, Doctor Dropo i Pequeño Mulo que també s’afegiran a la festa. Finalment, però no menys important com els noms en donen fe, podrem trobar-nos amb Ix, Lilit i Dionís, Paco Lluís de Bajoqueta Rock o Pony Ranch.
Segur que la culpa és de Zapatero...
- L'atur valencià registra la segona major pujada d'Espanya al créixer en 9.015 persones
- La Comunitat lidera l'augment de baixes d'autònoms
- L'atur juvenil valencià supera el 37,3% i quasi duplica la taxa espanyola
- La Comunitat Valenciana també lidera l'atur en el sector serveis
- La Comunitat encapçala la quantitat de ERO autoritzats en 2008 amb 1.286 tramitacions
- La Comunitat Valenciana ha estat l'autonomia que ha registrat el menor creixement del PIB en 2008
- Els interessos del deute del Consell costen a cada valencià 104 euros, un 66% més que amb Zaplana
- El PIB per càpita a la Comunitat descendeix quasi quatre punts en dotze anys
- La C. Valenciana és la quarta amb menys inversió per part del seu govern autonòmic
València Líder!
Notícies Nou web:
- Plana Comunitat Valenciana: Cap referència a l'escàndol Orange Market
- Plana Nacional: setena notícia del dia:
CANTAUTORS A TORRENT 08
Diumenge 20 de juliol a les 22:30h Hort de Trénor, Torrent
MIQUEL GIL
FELIU VENTURA
MERITXELL GENÉ
El festival Cantautors a Torrent presenta enguany un cartell més ambiciós per encarar la segona edició amb la voluntat de consolidar-se com una referència en l'àmbit de la cançó d'autor. Destaca el veterà Miquel Gil, músic d'arrel i raça bregat en mil batalles des que començara amb Al Tall fins a consolidar una fecunda carrera en solitari, de què n'és un bon exponent el darrer treball, Eixos. També llueix la realitat que és ja Feliu Ventura. Finalment, trobem Meritxell Gené, qui acaba d'editar el primer disc, Inesperadament. Així doncs, la proposta ofereix prou garanties per gaudir d'una vetlada musical de qualitat en un entorn com l'Hort de Trénor.
Sóc dels que sempre ha pensat que per fer de la política una eina 
útil que afavorisca la transformació s'ha d'aconseguir la influència en la presa de decisions polítiques i la implementació de mesures concretes impulsades des dels òrgans de decisió, cosa que no pot fer-se en la extraparlamentarietat.
Només mitjançant l'exercici del poder polític es pot contribuir al canvi en el marc dels nostres plantejaments ideològics, i les regles del joc són molt dures, i crec que obliguen en molts casos a sacrificis, però sobretot a adaptacions per buscar mínims realitzables i no màxims utòpics.
En aquest context, a la Comunitat Valenciana, l'espai polític amb capacitat d'influència és molt limitat i ve marcat pel bipartidisme, sent més bé monopartidsme, en el sentit que només el PP és vist com a opció real de govern des del punt de vista dels ciutadans que voten (que són els únics que computen per al sistema, al capdavall). Només si el PSOE (PSPV) es posa les piles, i només si hi ha un tercer espai que impedisca majories absolutes, dir adéu PP seria possible (un adéu necessari per qüestions de regeneració democràtica que només es troba en l'alternança sobretot). I el tercer espai no és regalat, s'ha de treballar, i, veient exemples del que passa a la resta de l'estat, el tercer espai és regionalista/nacionalista, o no n'hi ha. És a dir, que tenim el PP i el PSOE, o tenim eixos dos i una opció liderada pels del terreny, generalment.
Els aspirants a fer política de govern en València (la que de deveres transforma i influïx) tenen, des del meu punt de vista, un error comú: no saber adaptar-se al sistema i no fer una diagnosi de la realitat social on esperen influir.
En este context, m'agradaria parlar de la Conferència Nacional del Bloc celebrada el passat dissabte. Clar està que, des de l'oficialisme, la Conferència només es pot qualificar d'èxit. Per vore això reflectit, podem llegir els blogs de Morera, Chesa o Fuset.
Des de fora del Bloc (no sóc militant i sols votant esporàdic quan he volgut castigar al PSPV), tinc una opinió més semblant a la que Amadeu de l'Horta exposa a la bitàcola No cap en cap cap, tot i que, per començar, jo crec que l'acte ha tingut una repercussió mediàtica que va del no res al gens ni miqueta.
Efectivament, com diu Amadeu, res de nou. La diagnosi sembla clara: front al monopartidisme existent, la possibilitat per influir i fer política real passa per guanyar el denominat "tercer espai", unir el valencianisme (o sumar valencianistes) i ser l'alternativa al centredreta i el centreesquerra.
Però, en comptes de parlar sobre la societat a què s'oferta el Bloc, dels seus problemes, i sobre com crèixer en ella, del que s'ha parlat fonamentalment és de l'estructura del partit (temes organitzatius interns) i de fum (missatges gens profunds sobre "sumar, arrelar i crèixer").
El Bloc vol ser a nivell Comunitat Valenciana marginal? Vol ser un partit minoritari que practica coalicions desesperades en l'últim moment per no ser extraparlamentari? Vol el Bloc ser un partit d'elits intel·lectuals fora del sistema parlamentari? Es vol ser una marca municipalista resultat de bons treballs de líders i equips locals, però sense cap pes en altres àmbits? Si el que es vol és això, endavant, van pel bon camí.
Però si el que es vol és que a la Comunitat hi haja un partit nacionalista fort, o almenys que puga fer política real (decidir un govern i desenvolupar acció de govern transformadora), la recepta ha de ser una altra. Es tracta d'adaptar-se a la societat, assumir ser l'opció transversal del valencianisme. No es poden regalar a la dreta espanyolista els símbols nacionals identificats com a tals per la majoria dels ciutadans del País. S'ha de continuar amb la política de baix cap a dalt, però a dalt s'ha de tindre líders carismàtics i idees simples i clares que puguen ser identificades clarament pel futur votant.
O es fiquen seriosos ja, o al 2011 arribarà la tragèdia.
